Els mosquetons tenen forma d'anella o ganxo i s'usen per a subjectar les cordes; es poden obrir o tancar mitjançant un moll o un ressort.
Amb tantes marques fabricant centenars de models, pot ser un autèntic repte triar el model correcte.
El material emprat per als mosquetons més lleugers és un aliatge d'alumini i zinc, encara que alguns també es fabriquen amb acer. L'alumini proporciona lleugeresa mentre que el zinc proporciona força.
Hi ha dues maneres diferents de donar-los forma:
A. Forjat en fred
Aquest forjat en fred, tal com el seu nom indica, li dóna forma al mosquetó en fred i amb l'ajuda d'una premsa. Després, s'escalfa fins als 800 °C. Aquest escalfament permet que es modeli fins a la seva forma final desitjada. Una vegada finalitzat tot aquest procés, es torna a escalfar durant 3 hores aproximadament amb un posterior tremp per a reforçar la seva duresa.
Aquest mètode de formació és més fàcil i barat però els mosquetons que s'obtenen són més pesats.
B. Forjat en calor
El forjat en calent consta d'una primera fase d'escalfament i el seu posterior modelat. Com el metall està calent, és fàcil donar-li forma. D'aquesta manera, s'aconsegueixen formes més complexes que amb el forjat en fred. Est inclou també un tremp posterior per a fer el metall més dur. Aquest procés és més comú en metalls com l'acer, on el forjat en fred és més complex.
Els mosquetons resultants d'aquest procés són més lleugers i amb formes més elaborades, encara que també més cars.
RESISTÈNCIA DELS MOSQUETONS
Els mosquetons estan dissenyats per a treballar en el seu eix major i amb el ganxo tancat. Si es fan treballar amb el ganxo obert o en el seu eix menor, aquest no estarà treballant amb el seu màxim potencial.
En la fotografia es poden observar les resistències dels mosquetons. El primer número fa referència a la resistència a tracció en el seu eix major, en kN (20 kN són aproximadament 2000kg). Els 7 kN (700 kg) fan referència a la seva resistència a tracció en el seu eix menor. Finalment, els 8 kN fan referència a la seva resistència a tracció en l'eix major amb el gallet obert.
És important conèixer que el que li dóna resistència a un mosquetó és –en major part- la forma que té i no el material del qual aquesta fet.
TIPUS DE MOSQUETONS
• Bàsic o tipus B
És el més comú, a causa de la seva lleugeresa, resistència i gran rang d'obertura de gallet. És el mosquetó que veurem normalment en les cintes expresses.
• HMS o tipus H
Tenen forma de pera. Aquest tipus és exclusiu per a usar amb rapeladors o asseguradors. No és bo utilitzar-los per a tot, ja que tendeixen a carregar el pes lluny del seu eix major, disminuint la seva resistència.
• Klettersteig o tipus K
Consten d'un tancament automàtic i estan dissenyats per a fer vies ferrades. Per a facilitar l'activitat el seu rang d'obertura i la seva resistència en l'eix principal és major que en altres models.
• Direccional o tipus T
Estan dissenyats per a dirigir la càrrega en la direcció correcta. Eviten el mal ús en l'eix menor.
• Ovalats o tipus X
Són els primers que va haver-hi, però no són tan resistents com altres formes. No estan pensats per a resistir una caiguda, però la seva simetria permet utilitzar-los per a fer ràpel.
CURA DELS TEUS MOSQUETONS
- Revisa regularment a la recerca d'esquerdes, vores afilades o corrosió.
- Assegurar-te de que no estan doblegats
- Vigila que el gallet s'obri i es tanqui com cal
- Si un mosquetó ha caigut o s'ha portat un bon cop, pot semblar intacte però estar danyat en el seu interior. Si hi ha dubtes millor directament no usar-ho.
- Si és necessari, neta el gallet bufant la pols. Si es queda enganxós, renta-ho amb aigua sabonosa i calenta, aclareix-ho bé i deixa-ho assecar. És recomanable fer-ho després que hagi estat en un ambient salat.
- Si és convenient, pots aplicar-los algun lubrificant. És important desfer-se de tot l'excés del lubrificant.