Grampons

L'origen dels grampons és molt més antic que el del piolet

Les primeres restes daten de l'Edat Mitjana, però ja eren usats abans. No eren més que uns trossos de fusta travessats amb uns claus i unes cordes per a lligar-los als peus. El seu disseny no va evolucionar fins a l'aparició de l'Alpinisme, moment en el qual els ferrers de les zones rurals alpines, van començar a treballar en dissenys partint de ferradures de cavalleries.

Al principi amb les puntes orientades al sòl per a poder caminar sobre el gel, però a poc a poc el caminar va anar deixant passo a l'escalada i van aparèixer els primers dissenys amb puntes frontals, permetent una progressió més ràpida, ja que fins al moment era necessari tallar esglaons per a progressar.

Des de la incorporació de les puntes frontals, l'alpinisme va evolucionar espectacularment i els dissenys van començar a ser d'allò més variats, encara que amb el temps, ha quedat demostrat que el més polivalent continua sent un grampó de 12 puntes de disseny més o menys clàssic.

Existeixen grampons lleugers d'alumini per a ascensions ràpides, sense compromís ni dificultats i per a esquí de muntanya. Activitats en les quals els grampons lleugers són més que suficient per a progressar i en les quals els portes en la motxilla més per si de cas que per la intenció real d'usar-los

Per a l'escalada van aparèixer dissenys més agressius amb més puntes, puntes verticals com les fulles dels piolets, però la revolució va arribar amb els dissenys modulars, que permetia substituir puntes desgastades, variar la longitud i transformar-los de bipunta a monopunta per a les escalades més exigents.

Avui dia, la varietat de models és molt àmplia i han aparegut grampons lleugers per a escalada, que van cargolats directament a una bota lleugeríssima que recorda més a un peu de gat que a una bota d'alpinisme. Aquests grampons lleugers d'escalada s'usen de forma puntual per a dry tooling, competició i en general activitats d'altíssima dificultat. També han aparegut grampons lleugers per a trail running o per a sabatilles. Són molt lleugers i han guanyant terreny davant l'increment massiu de practicants del trail running i competicions en terreny de muntanya amb neu i gel.

Existeixen grampons semiautomàtics, automàtics i de corretges.

Els de corretges es poden col·locar en qualsevol bota, però no són aptes per a sabatilles. S'ajusten gràcies una corretja i a unes peces plàstiques que abracen la bota ajudant en la col·locació, reduint el temps de col·locació, la qual cosa fa que siguin els d'ús més estès.

Els grampons semiautomàtics es poden col·locar en botes rígides i semirígides. Es componen d'una peça plàstica que abraça la punta de la bota i una talonera automàtica que recorda una fixació d'esquí. L'avantatge és que la seva col·locació és més ràpida que amb els de corretges i no es mouen tant. Els grampons semiautomàtics són uns dels d'ús més estès per la seva polivalència i fiabilitat.

Els automàtics, només es poden col·locar en botes rígides amb vorell davanter i darrere. Són molt ràpids de col·locar i fiables, però tenen un ús més limitat pel tipus de bota necessària. Els automàtics són els d'ús més estès per a escalada per la seva fiabilitat i absència de moviment, la qual cosa es tradueix en major precisió i tacte. Els grampons automàtics són a més, la millor opció per a botes d'esquí de muntanya, ja que el seu vorell davanter és molt gran i no encaixa bé en els grampons semiautomàtics o de corretges … no és que no es pugui, però els grampons lleugers automàtics queden millor i resulten més còmodes una vegada col·locats.